Resultats de la cerca

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar

Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització

Una disciplina que, a més a més, reivindica la seva autonomia metodològica i analítica

Tracta temes historicopolítics amb una finalitat crítica i utilitza materials documentals com fotografies, pellícules, articles de premsa, estadístiques, etc En principi no inclou la ficció

En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”

També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM

Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI

Es caracteritza pel joc de paraules, la mímica i la improvisació Són peces breus que, a manera dels nostres entremesos, s’intercalen entre les peces d’un espectacle nō Per primer cop es veieren a Catalunya en el marc del Colloqui de Teatre Medieval celebrat a Girona el 1992, interpretades per la companyia Sigueyama

Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por