Resultats de la cerca

Fou el responsable de l’adopció del sistema mètric decimal a la República Francesa Les seves idees matemàtiques prefiguren l’obra de Cauchy, Boole, Hamilton i Grassmann

Professor de geometria al Gresham College de Londres 1569 i d’astronomia a Oxford 1619 En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes , la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d' Arithmetica logarithmica 1624 Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació

Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral,  The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la…

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…