Resultats de la cerca

Ha creat el personatge d' En Malic , una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre 1984 i a una revista anual de marionetes 1990 Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre

Sota la direcció de Tom O'Horgan, desenvolupà un estil propi que combinava el teatre de la crueltat Antonin Artaud , el ioga, el teatre nō, la política i la metafísica, i que influí en el teatre independent de l’època

Durant el s XIX es desenvolupà extraordinàriament sota l’embranzida de Joseph Shreyvogel Es dedica a conrear els clàssics i és considerat el teatre de llengua alemanya de major tradició Actualment funciona en l’edifici construït expressament el 1888 i reconstruït després del 1945

Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món

Durant els quatre anys següents continuà com a grup amateur , i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, etc Entre els seus espectacles mes destacats cal citar Nit de reis 1990 de Shakespeare i El jardí dels cirerers 1991 de Čekhov, dirigits per Konrad Zschiedrich L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors amb el Tartuf de Molière, dirigida per KZschiedrich Aquell mateix any participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas Posteriorment ha estrenat muntatges com La noia del trèmol 1993 de Goethe, El bon Molière 1996, Culpido 1996,…

Fundada pel director Giorgio Strehler i per Paolo Grassi al 1947, els seus espectacles abasten una àmplia panoràmica de la dramatúrgia mundial, gairebé sempre sota la direcció de Strehler, però també de Costa, Enríquez, Lodovici, Eduardo de Filippo, Jacobbi, Chéreau, D’Amato, Vitez i Damiani La transcendència del Piccolo ha estat molt gran com a model d’associació artística per altres companyies teatrals, com la del Teatre Lliure a Catalunya Des de la mort de Paolo Grassi, el 1972, Giorgio Strehler assumí la direcció de la companyia El 1991, passà a formar part de l’associació dels teatres d’…

Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa El 1988 estrenà Kolbebassar , a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel , el 1992 Suite d’estiu 1993 Corolla Arbre de te i Saó , el 1996 En els darrers anys ha presentat Tèrbola 1998, L’edat de la paciència 1999, Peces mentideres 2000, El somriure 2001, Origami 2002 i Urbs#1 2004

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles incorporen altres…

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç El seu…