Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Ciutat del Teatre
Teatre
Equipament cultural dedicat a les arts de l’espectacle situat al voltant de la plaça Margarida Xirgu, vora la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
El projecte fou encarregat per l’ajuntament a Lluís Pasqual el 1997 i el 2000 es formalitzà, juntament amb la diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre Aquest complex comprèn el Mercat de les Flors —habilitat com a espai escènic municipal—, el Palau de l’Agricultura —nova seu de la Fundació Teatre Lliure i on es troben el Teatre Fabià Puigserver i l’Espai Lliure— i l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona
Àngel Fernández i Castañer
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble en dibuix de JPahissa, s’inicià en l’escenografia amb SAlarma A París treballà per al cinema i per a la ballarina TBoronat Un cop a Barcelona, collaborà en quasi tots els teatres i en el Liceu Féu, entre altres, les decoracions d' Agonia , de PBertrana, i d' Era un home , de MDauville Fou director artístic de l’Associació de Teatre Selecte, que fundà juntament amb els seus germans Joan i Claudi Defugint el naturalisme, concebé l’escenografia com un element creatiu i suggeridor
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
Gunther Weisenborn
Teatre
Dramaturg alemany.
És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947
Mercè Nicolau i Cusson
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona
Cristina Valls i Aguiló
Teatre
Actriu.
Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge
Francesc d’Assís Toboso i Bosch
Teatre
Director de teatre.
Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon…
Miguel Narros Barrios
Teatre
Director teatral i figurinista castellà.
Estudià al Real Conservatorio de Música y Declamación Creà el Pequeño Teatro a Barcelona i després, juntament amb William Layton, l’escola Teatro Estudio de Madrid 1959 Dirigí el Teatro Español entre el 1966 i el 1970 i, una altra vegada, entre el 1984 i el 1989, on muntà peces de Lope de Vega, Buero Vallejo, Shakespeare i Benavente El 1987 guanyà el Premio Nacional de Teatro Entre els seus darrers muntatges destaquen A puerta cerrada 1993, de Sartre, El sí de las niñas 1996, de Moratín, Tío Vania 2003, d’A Čekhov, Doña Rosita, la soltera 2004, de F García Lorca, i l’espectacle…
Hadi Kurich
Teatre
Autor i director serbi.
Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993, El cel…
Carlota Soldevila i Escandon
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Actriu.
Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976…