Resultats de la cerca

La primera novella que publicà fou A weekend with Claude 1967 The bottle factory cuting 1974, li valgué el premi Guardian de novella, i Injury time 1977, el premi Whitbread Escriví també Young Adolf 1978, una fantasia sobre Hitler, i les novelles Winter Garden 1980 i Everyone for Himself 1996, entre altres

Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc

D’origen aristocràtic, aconseguí èxit internacional amb National Velvet 1961, obra de teatre de la qual es feu versió cinematogràfica Escriví unes memòries Enid Bagnold’s Autobiography from 1889 , 1969

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Collaborà en periòdics, conreà el género chico i obtingué grans èxits amb comèdies com Basta de matemáticas 1874, la seva primera estrena, El sueño dorado 1875, El señor cura 1890 i d’altres

Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema

Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House & Garden 2000,…

El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós” Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor

És autor de nombroses comèdies de costums Destaquen Ceinture dorée 1855, Maître Guérin 1865 i Madame Caverlet 1876 Liberal i anticlerical, mantingué en les obres d’intenció social i política la mateixa superficialitat que en les comèdies Le gendre de Monsieur Poirer 1854, Les effrontés 1861, Le fils de Giboyer 1862 i Lions et Renards 1870

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la novella…