Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Luci Afrani
Teatre
Comediògraf romà.
Malgrat nombroses influències gregues, fou un dels primers que intentaren de crear un teatre romà, i és considerat el pare del tipus de comèdia anomenat fabula togata , gènere on descriví les classes mitjanes urbanes De les seves obres només són coneguts els títols d’una quarantena i alguns fragments, com, per exemple, de L’incendi
Aleksandr Nikolajevič Afinogenov
Història
Política
Teatre
Dramaturg rus, director del primer teatre d’obrers de Moscou del Proletkult; autor de Strakh
(‘Por’, 1930), Dal’okoje
(‘Llunyà’ 1935), Sal’ut, Ispanija!
(‘Salut, Espanya!’, 1936), etc, en les quals obres tractà els problemes polítics i socials que comportà la consolidació del nou règim revolucionari, així com les relacions d’aquest amb els països estrangers.
Isabelle Adjani
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica francesa.
Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld
George Ade
Periodisme
Teatre
Periodista i comediògraf nord-americà.
Autor de Fables in Slang 1900, adaptació satírica de les faules d’Isop a la vida moderna, de la comèdia musical The Sultan of Sulu 1902, i de nombrosos guions cinematogràfics
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà en suïcidi
Adam de la Halle
Literatura
Teatre
Trouvère picard, anomenat també Adam le Bossu
.
Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats
Paul Adam
Teatre
Periodisme
Literatura francesa
Novel·lista, autor teatral i periodista francès.
Format dins el naturalisme, evolucionà posteriorment cap al simbolisme És autor de la novella cíclica Le temps et la vie 1899
Marcel Achard
Teatre
Comediògraf francès.
Autor de peces evasives on es barreja la comicitat amb la melangia Es revelà amb Voulez-vous jouer avec môa 1923 seguiren, entre d’altres, Jean de la lune 1929, Patate 1957 i L’idiote 1960, i La Débauche 1973 Fou membre de l’Académie Française 1959
Luci Acci
Literatura
Teatre
Poeta dramàtic llatí.
D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà
Josep Abril i Virgili
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu 1898, Cadena…
,