Resultats de la cerca

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…

Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius fonamentals,…

De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona 1981-84 i simultàniament feu cursos de dansa i cant Decantada en general pel gènere còmic, en teatre ha destacat, entre d’altres obres, a Cyrano de Bergerac 1984-86, El dret d’escollir 1987-88, El misantrop 1989 i Cal dir-ho 1994, dirigides per JM Flotats, La Lloll un xou ben viu 1992-93, per JM Mestres i Pigmalió 1997-98, per JL Bozzo Ha actuat també en diversos films Gaudí , 1987 de M Huerga, Sinatra , 1987, de F Betriu Què t'hi jugues, Mari Pili , 1990 Aquesta nit o mai , 1991, de V Pons etc Esdevinguda molt popular per la seva participació en…

Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca  1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà

Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà inèdits diversos…

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995

Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà Traduí i estrenà…