Resultats de la cerca

Assoliren anomenada mundial els anys vint i trenta amb un número còmic i musical El grup es desfeu el 1940

Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament

Tot i que probablement funcionava des del segle VI aC, la construcció actual de pedra data del segle IV aC fou retocat en temps de Neró Podia encabir entre 14000 i 17000 espectadors

De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes de gran…

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…

És el resultat de la fusió de les companyies del Théâtre du Marais i de l' Hôtel de Bourgogne , gràcies a l’actor La Grange, home de confiança de Molière, i la vídua d’aquest darrer, Armande Béjart Dissolta el 1792 pel Comitè de Salvació Pública, el 1812 ocupà el local actual Palais Royal que té unes mil dues-centes places, construït el 1790 per Victor Louis Hom hi representa autors francesos, clàssics i moderns, amb criteri conservador, i la plantilla d’actors consta de 30 sociétaires i d’altres actors eventuals o pensionnaires

Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…

És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc

Realitzà un tipus de teatre basat en el mim, sense paraules, molt influït pels clàssics del cinema mut còmic americà Lloyd, Keaton, Chaplin, etc Amb un gran èxit de públic, portaren a terme els muntatges Manicòmic 1982, Exit 1984, Slàstic 1986, Terrrífic 1991, Entretrès 1996, Tricicle 20 , Sit 2002,  Garrick 2008,  Bits 2012 i Ticket 2012 L’any 2016 estrenaren Hits , una selecció dels gags de la companyia des dels seus inicis, que el 2020 tornaren a presentar com a comiat després de 40 anys d’actuacions, un comiat que fou definitiu al final del 2022 amb l’espectacle Hits-Chimpum , representat…

Es representava a Vic al s XII, segons el text del seu famós tropari, on consta la música més antiga, i es féu comú a tot el Principat de Catalunya i Mallorca, on al s XIV es representava a les places públiques Tenia lloc el dia de Pasqua al matí Persistí fins a les prohibicions del concili tridentí A Girona, en concret, fou prohibida el 1566