Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Salvador Alarma i Tastàs
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a collaborar amb…
, ,
Josep Mestres i Cabanes
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al…
Francesc Pla i Vila
Pintura
Teatre
Pintor escenògraf.
Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Escenògraf.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma, sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, més tard, en illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, el 1949, i l’any següent a les Galeries Argos i a Tarragona Projectà i realitzà un fresc representant l’ Assumpció per a la…
Miquel Moragas i Ricart
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Escenògraf.
Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…
,
escenografia
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia s V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…