Resultats de la cerca

Les seves peces teatrals són llegendes religioses que fusionen temes contemporanis amb formes de misteri medieval Das Apostelspiel ‘La representació dels apòstols’, 1923, Das Spiel von den Deutschen Ahnen ‘La representació dels avantpassats alemanys’, 1935, etc

Treballà a Berlín amb BBrecht al Max Reinhardt Theater 1924 Contrari a la ideologia nazi, s’exilià 1938 a Suïssa i als EUA, on s’establí en una granja Retornà a Suïssa després de la guerra Els seus drames es caracteritzen per una mescla reeixida de somnis plens de lirisme, sàtira i situacions còmiques Les seves darreres obres, però, es polaritzen al voltant del tema de la llibertat i dels problemes actuals Cal destacar Der fröhliche Weinberg ‘La vinya joiosa’, 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El comandant de Köpenick’, 1931, Des Teufels General ‘El general del diable’, 1946, Das…

Autor d’un tipus de teatre costumista amb elements expressionistes Sol da Floresta 1957, As Cinco Vogais 1951, O Vagabundo de mãos de oiro 1961, Tempos Difíceis 1982, O Andarilho das 7 Partidas 1983, etc Escriví també novelles Desporto-Rei , 1956 Bonecos de luz , 1961 O tritão , 1983, Cais do Ginjal , 1989

Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc

Capdavanter del moviment expressionista amb el seu film Das Kabinett des Doktor Caligari 1919, continuà en la mateixa línia amb Genuine 1920, Raskolnikow 1923 i Orlacs Hände 1924 D’estil diferent són, per exemple, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la Rosa’, 1925, Der Andere ‘L’altre’, 1930 i Ultimatum 1930, enllestida per RSiodmak a causa de la seva mort sobtada

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Fill d’un pastor protestant, estudià filosofia i història de l’art a Marburg i a Munic Contra la voluntat dels seus pares s’inscriví en l’escola d’art dramàtic de König Lluità en la Primera Guerra Mundial, acabada la qual formà part del moviment dadà a Berlín A partir d’aleshores fundà o dirigí diversos teatres Das Tribunal, de Königsberg 1919, Central-Theater 1923-24, Volksbühne 1924-27 i Piscatorbühne primera època 1927-28 segona època 1929-30, tots tres a Berlín Recollí les activitats desplegades en aquest darrer teatre en un llibre fonamental Das Politische…

Membre de l’Acadèmia de Ciències Després de la revolució del 1848 fou elegit senador En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional Die Ahnfrau ‘L’àvia’, 1817, Sappho 1818, la trilogia Das goldene Vliess ‘El toisó d’or’, 1820, König Ottokars Glück und Ende ‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823, Der Traum, ein Leben ‘El somni, una vida’, 1834, Weh dem, der lügt ‘Ai del qui menteix', 1835 i Die Jüdin von Toledo ‘La jueva de Toledo’, 1824-36

Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”