Resultats de la cerca

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Debutà el 1860 al Teatre Circ Barcelonès, i el 1865 al Romea, amb La creu de plata , de FPBriz Fou primer galant del Romea, pràcticament sense interrupció, del 1867 al 1910 Sovint fou director d’escena Es retirà el 1919

La seva biografia no és ben coneguda Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618 Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella A més del teatre, conreà la poesia i la prosa En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novellesca Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando , espècie de miscellànies formades per actes, poesies, novelles curtes algunes de tan excellents com Los tres maridos burlados i comèdies, com El vergonzoso en palacio , que…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…