Resultats de la cerca

Presenta un caràcter típicament fanfarró, busca-raons i covard alhora, i es vesteix de negre, amb gorra, i duu una guitarra en lloc d’espasa El feu cèlebre l’actor Tiberio Fiorilli al segle XVII

El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon

Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma

El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes En teatre cal destacar Niemand ‘Ningú’, 1936, Feuerwasser ‘Aiguardent’, 1952, Die Grossen und die Kleinen ‘Els grans i els petits’, 1956, Biene, gib mir Honig ‘Abella, dóna'm mel’, 1974, i en narrativa, Der Eroberer ‘El conqueridor’, 1936, Kurz nach Vier ‘Poc després de les quatre’, 1951, Das Herz des Hais ‘El cor del tauró’, 1960, Der schwarze Hut ‘El barret negre’, 1972, Die nicht so netten Geschichten ‘Històries no gaire agradables’, 1980 i Vom…

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies…

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…

Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra Amb l’obra  Sara i Simon , estrenada al Festival de Manizares Colòmbia 1994 Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996 El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional El 1998 presentà Strip-tis , on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena La presa 1999, premi de…

S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió  La Granja  i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida per Calixto…

Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó  Les tres germanes  2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés  La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla  La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…