Resultats de la cerca

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra Amb l’obra  Sara i Simon , estrenada al Festival de Manizares Colòmbia 1994 Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996 El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional El 1998 presentà Strip-tis , on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena La presa 1999, premi de…

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna, 1974, amb la…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit…