Resultats de la cerca

Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants, actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat

D’origen aristocràtic, aconseguí èxit internacional amb National Velvet 1961, obra de teatre de la qual es feu versió cinematogràfica Escriví unes memòries Enid Bagnold’s Autobiography from 1889 , 1969

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no…

L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat

Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria 1944, d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països

Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc

La seva novella The Little Minister 1891, adaptada a l’escena 1897, aconseguí una veritable popularitat Portà al teatre el sentimentalisme escocès La seva recreació del món infantil és notable a Peter Pan 1904 Són remarcables The Admirable Crichton 1902, Dear Brutus 1917 i la novella Farewell, Miss Julie Logan 1931

S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc