Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ethel Barrymore

Ethel Barrymore en un fotograma de la pel·lícula Captain Jinks Of The Horse Marines
Cinematografia
Teatre
Pseudònim d’Ethel Blythe, actriu cinematogràfica i teatral nord-americana.
Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944
Imre Madách
Imre Madách
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg hongarès.
Fou addicte a la revolució hongaresa del 1848 i a la guerra d’alliberament antiaustríac que la seguí L’ensulsiada nacional, la seva crisi matrimonial i els corrents filosòfics pessimistes de la segona meitat del s XIX determinaren la problemàtica i el to general de la seva obra principal, el poema dramàtic Az ember tragédiája ‘La tragèdia de l’home’, 1861 A més de la recerca de l’objectiu de la vida humana, s’hi plantegen les tensions entre individu i societat, home i dona, fe i desillusió Escriví també el drama Mózes ‘Moisès’, 1861, on s’ocupa de la complexitat de la relació…
escola d’art dramàtic
Educació
Teatre
Escola destinada a l’ensenyament de les tècniques teatrals i especialment a la formació dels actors.
Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut del Teatre El…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…