Resultats de la cerca

Conreà la farsa cavaiola , gèrere satíric en el qual barrejava la paròdia del llenguatge culte amb les formes populars És autor de La maestra 1929

És autor de la novella Jonny og Matilde 1919-20 i dels drames Ungen ‘El menut’, 1915, Den store Barnedapen ‘El gran bateig’, 1925, etc Conreà un realisme social de caràcter popular

Collaborà en periòdics, conreà el género chico i obtingué grans èxits amb comèdies com Basta de matemáticas 1874, la seva primera estrena, El sueño dorado 1875, El señor cura 1890 i d’altres

Fill de Paul Bernard Conreà el drama sentimental en Le feu qui reprend mal 1921, Martine 1922, Nationale 6 1935, Notre-Dame d’En-Haute 1951, etc Escriví també narració i llibres de records

Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat

Conreà els temes folklòrics i històrics dins un estil decorativista i s’adherí al grup Mir Iskusstva Com a escenògraf collaborà amb els ballets de Diaghilev i féu les decoracions per a la Consagració de la Primavera 1913 El 1920 es traslladà als EUA

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916