Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Salvador Távora
Teatre
Cantaor i creador escènic andalús.
Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla 1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides, Picasso andaluz 1992, Identidades 1994, Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb mort de l’…
Réné-Charles Gilbert de Pixérécourt
Teatre
Autor dramàtic francès.
Obtingué grans èxits populars amb les comèdies Les petits auvergnats 1797, Coelina, ou l’enfant du mystère 1801 i altres nombrosos melodrames, gènere del qual pot ésser considerat gairebé com el creador
Luigi Antonelli
Teatre
Dramaturg italià.
Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918
George Etheredge
Teatre
Dramaturg anglès, creador de la comèdia de costums a l’època de la Restauració.
La seva primera obra The Comical Revenge obtingué un èxit notable Hom considera The Man of Mode, or, Sir Fopling Flutter com la seva obra més reeixida La seva importància està en el fet d’haver sabut captar amb precisió i ironia els trets més característics del seu temps El seu estil ha tingut continuadors fins a l’època actual
Tespis
Literatura
Teatre
Poeta i actor grec.
Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu
Pedro Muñoz Seca
Teatre
Comediògraf.
Creador d’un tipus de teatre anomenat astracanada , d’estructura dramàtica molt simple, amb predomini dels jocs de paraules, disbarats i acudits fàcils Molt fecund, hom en pot esmentar La venganza de don Mendo 1919, Los extremeños se tocan 1926, Faustina 1919, Calamar 1927, etc Morí assassinat al començament de la guerra civil
Sofró
Teatre
Mimògraf grec.
Els seus mims estan dividits, segons el tema, en masculins i femenins Són escrits en prosa rítmica i en dialecte dòric Els temes fan referència a la vida ordinària Possiblement Sofró és el creador del mim literari i l’introductor del realisme en la literatura grega Herodes i Teòcrit n'evidencien influències literàries
Eugène Labiche
Teatre
Dramaturg francès.
Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern
Josep Subirana i Serra
Josep Subirana i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral.
D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous
József Szathmári
Teatre
Dramaturg hongarès, més conegut pel nom d’Ede Szigligeti.
Actor del Teatre Nacional de Budapest, n'arribà a ésser director Excellent coneixedor de l’escena i autor prolífic, excellí sobretot en els drames populars dels quals fou el creador, amb inclusió de música i cançons i mescla d’elements tràgics i humorístics Cal destacar-ne, entre altres obres, Szököltt katona ‘El desertor’, 1843, Két pisztoly ‘Dues pistoles’, 1844, Csikós ‘El pastor’, 1846 i Cigány ‘El gitano’, 1853 Escriví també drames històrics, com A trónkereso ‘El pretendent al tron’, 1868, i comèdies, com Rózsa ‘Rosa’, 1840, que obtingué el gran premi de l’acadèmia, Liliomfi…