Resultats de la cerca

Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…