Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Imre Sardaki
Literatura
Teatre
Novel·lista, contista i dramaturg hongarès.
Els anys cinquanta fou dels primers que s’ocuparen de les contradiccions internes de la societat hongaresa contemporània, que representà amb força elemental en el seu drama Oszlopos Simeon ‘Simeó Estilita’, 1960 Cal esmentar-ne també la novella curta A gváva ‘La covarda’, 1961 i el drama Elvevszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1961 Com a guionista excellí en el film Körhinta ‘Carrousel’, 1955 de ZFábri Malgrat la seva mort prematura deixà una de les contribucions de més consistència a la prosa hongaresa de la postguerra
Lope de Rueda
Lope de Rueda
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i…
Samuel Beckett
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg irlandès.
D’origen burgès, estudià al Trinity College, de Dublín L’any 1937 s’installà a París, i durant la guerra participà en la resistència La seva obra, escrita en les llengües anglesa i francesa, fou guardonada el 1961 amb el premi Formentor i el 1969 amb el premi Nobel És autor de les novelles Murphy 1938, Molloy 1951, Malone meurt 1951, Watt 1953, L’innommable 1953, Comment c'est 1961, Imagination morte imaginez 1966, Ill Seen, Ill Said 1982, dels contes Le dépeupleur 1971, Compagnie 1980, de les obres teatrals En attendant Godot 1953, Fin de partie 1957, Happy Days 1960, Play 1963, Not I 1973,…
Josep Planella i Coromina
Teatre
Escenògraf.
Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…