Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
David Garrick
Teatre
Actor i dramaturg britànic, deixeble de Samuel Johnson.
Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa
Teatro Fronterizo
Teatre
Grup obert de debat, investigació i creació teatral orientat per J. Sanchis Sinisterra i fundat el 1977.
Donà a conèixer els seus plantejaments, crítics i qüestionadors del teatre del moment, a través d’un manifest Basa l’activitat en l’escenificació d’obres d’autors joves i contemporanis El 1981 constituí l’Escena Alternativa per promoure la investigació teatral i el seu encontre amb altres arts, el resultat de la qual és la creació de la Sala Beckett 1989, espai de representació d’aquest teatre alternatiu
Jevgenij Bagrationovič Vakhtangov
Teatre
Actor i director teatral rus.
Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte
Lluís Llucià Penne
Teatre
Escenògraf.
Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i desaparegué…
Sales Alternatives
Teatre
Projecte que coordina set sales teatrals barcelonines: Artenbrut, Sala Beckett, Espai Escènic Joan Brossa, Teatre Malic, Sala Muntaner, Nou Tantarantana i Versus Teatre.
S'agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona COSABA, que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives En les darreres temporades hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic 2002 i l’Artenbrut 2005 Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat 2005, significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del territori del país…
Rafael Duran i Domenge
Teatre
Director i autor.
Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat principalment…
Joan Abellan i Mula
Teatre
Dramaturg.
Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985, premi Ignasi…
,