Resultats de la cerca

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa

L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski

Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón…

Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de visió i cardíacs…

Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de 1936-39 féu…

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original…