Resultats de la cerca

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…

Influït per Ibsen i per Hauptmann, s’inscriví en el naturalisme alemany Jugend ‘Joventut’, 1893, Mutter Erde ‘Mare Terra’, 1897, Der Strom ‘El riu’, 1904 i la seva autobiografia Jahrhundertwende ‘Fi de segle’, 1935

Era un pati rectangular obert i limitat per les parets de les cases

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Membre de l’Acadèmia de Ciències Després de la revolució del 1848 fou elegit senador En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional Die Ahnfrau ‘L’àvia’, 1817, Sappho 1818, la trilogia Das goldene Vliess ‘El toisó d’or’, 1820, König Ottokars Glück und Ende ‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823, Der Traum, ein Leben ‘El somni, una vida’, 1834, Weh dem, der lügt ‘Ai del qui menteix', 1835 i Die Jüdin von Toledo ‘La jueva de Toledo’, 1824-36

Autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra algunes foren publicades Cal destacar A la teua reixa 1926, Encarna, la primorosa 1930, Floreta de la serra 1927, Front a front 1930, Tonica la del llunar 1926, Russafa, Bolseria-Matadero 1928, Crucigrama familiar 1946, amb JM Beltran, Adiós, vida meua 1947, Tot per un pis 1950, Si en vols més, para el cabàs 1961, amb V Clèrigues i d’altres Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals

Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà,…

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del…