Resultats de la cerca

Debutà al teatre dirigit per André Antoine i, a partir del 1927, s’incorporà al cinema

Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals, però el 1878 s’incorporà al moviment de la Renaixença de Lo Rat-Penat amb el poema Desperta, València hermosa Publicà els reculls Flors d’enguany i Mil i un epigrames Féu teatre satiricocostumista en català Babel a fosques , Toreros i peteneres , L’agüela Pecala , etc i en castellà

Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya, on el 1945 s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Joham i Arthur Kaps Amb les seves conegudes marionetes collaborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

El 1953 ingressà a la companyia titular del Teatre Romea Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames de Guimerà, en especial Terra baixa , que aquell actor representà per tot Catalunya Formà companyia pròpia dedicada sobretot al repertori tradicional català Intervingué amb Joan Capri a la sèrie televisiva Doctor Caparrós Des del 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya, i posteriorment s’incorporà a Ràdio 4 des de la seva fundació 1976 Foren freqüents les seves intervencions en les emissions de teatre Rebé la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de…

Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para mí i el del…

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…

Format a Polònia A més de treballar com a primer actor de la companyia d’Henrik Tomaszewski, tingué una llarga trajectòria professional com a pedagog L’any 1973 arribà a Barcelona i s’incorporà a l’equip de professors de l’Institut del Teatre, on ensenyà les tècniques del mim i la pantomima, aportà una nova visió del treball de l’actor en incidir en la importància de la formació física i revolucionà el programa d’ensenyament en incloure classes d’esgrima, acrobàcia o dansa Dirigí, des de l’Institut del Teatre, l’Escola de Mim i Pantomima Treballà en comptades ocasions fora de l’àmbit acadèmic…