Resultats de la cerca

Marquès de Flers Autor de comèdies satíriques i de costums, en collaboració amb GAde Caillavet escriví Miquette et sa mère 1906, Le roi 1908, Le bois sacré 1910, L’habit vert 1912, etc, i, juntament amb Fde Croisset, Les vignes du Seigneur 1923, Les nouveaux Messieurs 1925, etc

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà

Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres

Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House & Garden…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu…

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El…