Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
epíleg
Teatre
Part final de l’obra dramàtica amb la qual té lloc la conclusió de la trama plantejada.
Aristòtil usava aquest mot per a determinar la darrera part de la tragèdia i el final o apoteosi interpretada pel cor
Alexandre Ballester i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…
,
Brighella
Teatre
Personatge masculí de la Commedia dell’Arte.
Representa el criat astut, amic dels cants i de la música, que es burla dels seus senyors i ajuda els joves enamorats Porta una mena de lliurea blanca i pantalons blancs, amb ratlles verdes al davant, als costats, als braços i també als pantalons Sembla que el nom ve del mot italià briga , ‘engany’
Sacha Guitry
Cinematografia
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral i cinematogràfic francès.
Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955
personatge mut
Teatre
Personatge que actua en una representació teatral sense proferir ni un mot.
off
Cinematografia
Teatre
Mot d’origen anglès (‘fora de’), que forma part de la locució en off, usada en llenguatge teatral i cinematogràfic per a indicar una veu, un diàleg, etc, exterior a l’acció representada.
El recurs sol ésser usat per a representar el pensament o els records del personatge o els personatges en un moment determinat de l’acció