Resultats de la cerca

El projecte fou encarregat per l’Ajuntament a Lluís Pasqual el 1997 i el 2000 es formalitzà, juntament amb la Diputació de Barcelona, la constitució del consorci de la Ciutat del Teatre Aquest complex comprèn el Mercat de les Flors —habilitat com a espai escènic municipal—, el Palau de l’Agricultura —nova seu de la Fundació Teatre Lliure i on es troben el Teatre Fabià Puigserver i l’Espai Lliure— i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

Notari de professió, fou soci actiu de Lo Rat Penat i fundador de la societat teatral La Juventud, on es donà a conèixer com a autor dramàtic Escriví els drames  El tonto del panerot  1879, bilingüe,  El tresor dels Germanells  1884 i  Romeu  1889, estr 1890, i diversos sainets, alguns de molt populars, com  En la plaça de bous  1871,  Els banys de les barraquetes  1872, estr 1871,  El cap d’Holofernes  1885, estr 1872,  Un jutge municipal  1874, estr 1873,  El casament de les borles  estr 1874,  Les botigues de la O  1885, estr 1877,  Tres abelles de colmena  1882 i  En la nit de Sant Joan  …

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…

Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals destaquen Dones…