Resultats de la cerca

Fou cantor de la catedral de Salamanca i professor de música a la universitat Les seves sis Farsas y églogas al modo pastoril 1514, dins una concepció típicament medieval, presenten afinitats amb les de Juan del Encina, sobretot quant a les tres peces de caràcter popular De les tres obres religioses cal destacar l' Auto de la Pasión, notable pel seu to patètic i realista

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero

Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…

Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…

Ha participat en diversos films, sobretot musicals, entre els quals cal destacar  Mary Poppins 1964, Oscar i Globus d’Or a la millor actriu el 1965, The Sound of Music 1965, Globus d’Or a la millor actriu el 1966, Star 1968, The Tamarind Seed 1974, 10 1979,  Victor Victoria 1982, Globus d’Or a la millor actriu el 1983, That’s Life 1986 i Duet for One 1986 Posteriorment ha protagonitzat The Princess Diaries 2001 i la seva seqüela 2004, i ha posat veu a personatges de diverses pellícules, entre les qual hi ha la saga de llargmetratges d’animació  Shrek 2004, 2007, 2010 Ha actuat…

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Besançon, es formà teatralment al conservatori d’art dramàtic d’aquesta ciutat, on fundà la companyia la Roulotte, amb la qual treballà durant anys dirigint textos d’autors clàssics així com obres pròpies Tanmateix, no fou fins després de la seva mort, a causa de la sida, que la seva producció obtingué un gran reconeixement per part del públic i de la crítica francesa, fins al punt que arribà a ser per un temps l’autor contemporani més representat a França La seva escriptura es caracteritza per un treball retòric preciosista que proposa una barreja…