Resultats de la cerca

Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…

El nom és aplicat, específicament, al conjunt de l’espectacle teatral grec, constituït per tres tragèdies, seguides d’una peça satírica Possiblement fou Èsquil el primer que donà a les tragèdies a vegades incloent-hi també la quarta peça una unitat temàtica

Autor de la peça teatral El niu de l’esparver 1921, del poema A la mort de Puixkin 1837 i de la novella Les estrelles enganyades 1857

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest

Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda