Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
teatre d’òpera
Teatre
Teatre dedicat principalment o exclusivament a espectacles d’òpera.
El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov en el…
Mariana Alcázar
Teatre
Actriu de gèneres diversos.
Actuà principalment a Madrid amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic
Sem Benelli
Teatre
Dramaturg italià.
Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc
Francesc Llano i Augé
Teatre
Nom artístic de l’actor i prestidigitador Francesc Augé i Vidal.
Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme
Filemó
Teatre
Comediògraf grec.
Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria
Teatre dels Camps Elisis
Teatre
Teatre de Barcelona inaugurat el 1853, juntament amb els jardins del mateix nom.
Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901
Conxita Bardem i Faust
Teatre
Actriu.
Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa
Ignacio Rodríguez Galván
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romàntic mexicà.
Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838
Hermann Bahr
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i crític austríac.
Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc
Giovanni-Niccolò Servandoni
Arquitectura
Teatre
Arquitecte i escenògraf italià.
A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles