Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
repertori
Música
Teatre
Conjunt de les obres musicals, teatrals, etc, que una orquestra, una companyia o una persona té apreses i està preparada per a executar o representar.
repertori
Música
Teatre
Les diverses possibilitats que té un individu en un camp concret.
Frederic Brunet i Fita
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del s XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals.
Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia
Teodora Lamadrid
Teatre
Actriu.
El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid
kabuki
Teatre
Gènere teatral japonès amb cançons i ballet, representat exclusivament per actors masculins, fins i tot en els papers femenins.
Nascut al s XVIII, una gran part del repertori del kabuki fou escrit originàriament per al teatre de titelles, d’on ve que els actors imitin els moviments propis de titelles Avui el kabuki és un gènere realista, allunyat de la tradició a causa de les influències occidentals Els dramaturgs principals de l’època Tokugawa foren Monzaemon Chikamatsu, Takeda Izumo, Namiki Senryrū i Namiki Gohei
Georges Pitoëff
Teatre
Director i actor francès d’origen rus.
Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós
Antoine Vitez
Teatre
Director teatral francès.
Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text
Enric Borràs i Oriol
Enric Borràs i Oriol en la seva caracterització del Manelic de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa , el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904…
Maria Matilde Almendros i Carcasona

Maria Matilde Almendros
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
El 1953 ingressà a la companyia titular del Teatre Romea Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames de Guimerà, en especial Terra baixa , que aquell actor representà per tot Catalunya Formà companyia pròpia dedicada sobretot al repertori tradicional català Intervingué amb Joan Capri a la sèrie televisiva Doctor Caparrós Des del 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya, i posteriorment s’incorporà a Ràdio 4 des de la seva fundació 1976 Foren freqüents les seves intervencions en les emissions de teatre Rebé la Creu de Sant Jordi i el Premio…
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910