Resultats de la cerca

Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia

El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid

Nascut al s XVIII, una gran part del repertori del kabuki fou escrit originàriament per al teatre de titelles, d’on ve que els actors imitin els moviments propis de titelles Avui el kabuki és un gènere realista, allunyat de la tradició a causa de les influències occidentals Els dramaturgs principals de l’època Tokugawa foren Monzaemon Chikamatsu, Takeda Izumo, Namiki Senryrū i Namiki Gohei

Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa , el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en…

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

El 1947 formà, associat amb JFugarolas i Arquer —i, des del 1959 al 1980, sol—, l’empresa del Gran Teatre del Liceu des que cessà Joan Mestres i Calvet Durant la seva gestió impulsà el teatre amb la creació d’una orquestra 1958 i un cos de ball 1966 estables Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional Publicà articles sobre temes musicals El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro