Resultats de la cerca

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit…

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El…

Des del 1991 l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991 L’any 1992 no hi hagué edició El 1993 fou reprès sota la direcció de Joan Ollé, època durant la qual el festival amplià els àmbits de treball Així, es crearen els cicles ‘Paraula d’Autor’, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors 1999 o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales…

Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…