Resultats de la cerca

Feu estudis de filosofia i lletres i, a Madrid, on residí, feu de primer un periodisme basat en la paròdia i la caricatura polítiques en revistes de sàtira política Parallelament, aconseguí èxit amb l’estrena de sainets entre els quals Macarronini I , 1870, relacionable amb dues obres de Robert Robert , i Los impresionistas , 1892, amb Fiacro Iraizoz, nombroses sarsueles còmiques i de sàtira política com Los bandos de Villafrita , 1885, i A que no puedo casarme , 1890, amb música de Fernández Caballero Los sacamuelas ,~ 1888, i Tannhäuser cesante , 1890 i amb algun drama original…

Marcà la transició del romantisme al realisme Les seves obres més importants són Scherz , Satire , Ironie und tiefere Bedeutung ‘Burla, sàtira, ironia i significat profund’, 1822, Marius und Sulla 1823, Don Juan und Faust 1829 i Hannibal 1834

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

La seva sàtira personal contra polítics, paràsits, heteres, etc, va unida encara a una primitiva paròdia mítica Algú ha considerat que les sàtires pertanyen a un actor homònim posterior En resten vint-i-set títols i fragments datables entre el 345 i el 317

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926

El seu origen es troba, possiblement, en l’antiga Fête des fous , i es basa en la idea del món com a regne de la follia Es conserven unes trenta peces de sàtira política i social que assoliren un gran èxit sobretot durant el regnat de Francesc I

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

Fou tutor del duc de Richmond, fill de Carles II De sàtira punyent i caràcter còmic, les seves obres ofereixen un retrat de la societat del seu temps, com Love in a Wood, or Saint James’s Park estrenada el 1671, The Gentleman Dancing-Master representada el 1672, The Country Wife 1675 i The Plain-Dealer 1677

Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema

Publicà inicialment tres llibres de poemes, però d’ençà del 1602 començà a escriure únicament obres teatrals Les més reeixides foren les comèdies de costums, plenes d’una sàtira aguda i punyent Una d’aquestes, A Game of Chess 1624, arribà fins i tot a despertar les protestes de l’ambaixador castellà Escriví també The Familie of Love 1608, A Mad World, my Masters 1608 i The Witch 1610