Resultats de la cerca

Installada la seva família a València 1838, marxà amb companyies ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la universitat Escriví una gran quantitat d’obres costumistes i intentà la comèdia i el drama amb un cert èxit Publicà Llàgrimes d’una femella 1859, La millor raó, el trabuc 1859, Un casament en Picanya 1859 i la seva segona part Sospirs i llàgrimes 1860, Secanistes de Bixquert 1867, Lo que sembres colliràs 1871, Tres roses en un pomell 1870, Toni Manena i Joan de la son 1872, Els dos anells 1874, El capital i el treball 1885, etc, algunes de les quals tingueren reedicions En…

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…