Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Frank Wedekind
Frank Wedekind
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg alemany.
Publicista de l’empresa Maggi, secretari de dos circs, periodista, collaborador de la revista Simplicissimus i actor ambulant de cabaret, fou també actor i director de les seves pròpies obres, a Berlín i sobretot a Munic La seva obra dramàtica, d’un to humorístic, ataca durament la burgesia, especialment pel que fa a la vida sexual Hom considera el seu estil com un precedent de l’expressionisme Cal destacar-ne Frühlings Erwachen ‘Despertar de primavera’, 1891, Der Erdgeist ‘L’esperit de la Terra’, 1895, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1904 aquestes dues, unides,…
William Butler Yeats
William Butler Yeats
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i assagista irlandès.
És un cas insòlit dins la història de la literatura, ja que escriví el millor de la seva obra entre 50 i 70 anys Tanmateix, començà de molt jove la seva carrera literària el 1891 publicà els poemes titulats John Sherman and Doya En general, les seves primeres obres poètiques palesen influències prerafaelites, unides a abundants elements dels mites cèltics Bé que inicià la seva activitat literària a Londres, on la família s’havia traslladat quan ell tenia 8 anys, tingué molt aviat contacte amb la realitat irlandesa nacionalista i amb els seus defensors, com el periodista i…
Carles Batlle i Jordà
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya 1998-2005, en fou dramaturg resident 2003-04 Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe Wiesbaden, Alemanya S’inicià amb les obres Sara i Eleonora…
,
Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Novel·lista, autor teatral i traductor.
Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona Dues hores , 1958 La pista , 1967…
,
escenografia
Escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P. Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant…
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…