Resultats de la cerca

El 1933 començà la seva carrera d’actor, que desenvolupà a Viena, Munic, Leipzig i Berlín sota la direcció de Falckenberg, Gründgens i Fehling A partir del 1935 treballà també per al cinema Fou director del Burgtheater de Viena 1966-72 i del Bayerisches Staatsschauspiel de Munic 1961-64, 1972-83, on es guanyà el respecte i l’admiració d’una part de la crítica per l’estil equilibrat i harmònic dels seus muntatges, mentre que altres sectors de la crítica hi trobaren a faltar els cops d’efecte i els tons estridents

Introductor del Romanticisme al seu país, escriví una gran quantitat d’obres teatrals Die Bekenntnisse ‘Les confessions’, 1834, Bürgerlich und romantisch ‘Burgès i romàntic’ 1835, Franz von Sickingen 1850, etc

Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807

Membre de l’Acadèmia de Ciències Després de la revolució del 1848 fou elegit senador En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional Die Ahnfrau ‘L’àvia’, 1817, Sappho 1818, la trilogia Das goldene Vliess ‘El toisó d’or’, 1820, König Ottokars Glück und Ende ‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823, Der Traum, ein Leben ‘El somni, una vida’, 1834, Weh dem, der lügt ‘Ai del qui menteix', 1835 i Die Jüdin von Toledo ‘La jueva de Toledo’, 1824-36

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya, on el 1945 s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Joham i Arthur Kaps Amb les seves conegudes marionetes collaborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971

En 1926-65 actuà a Viena, Munic, Berlín i Zuric sota la direcció d’OFalckenberg, LMüthel i JFehling, entre d’altres Un dels seus papers estrella fou la Gretchen de Goethe, al costat de GGründgens com a Mefist A la dècada dels seixanta començà a treballar per a la televisió Entre els diversos guardons que obtingué cal citar el Hans-Reinhart-Ring 1960 i la Kainz-Medaille 1965

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia allegòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic Les més importants són Der Alpenkönig und der Menschenfeind ‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828, Der Verschwender ‘El malversador’, 1833 i Der Diamant des Geisterkönigs ‘El diamant del rei dels esperits’, 1824 A 46 anys se suïcidà