Resultats de la cerca

Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre Autora de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles 1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica , a la postguerra edità una obra lírica Fiesta en palacio , 1965 i una joguina en vers destinada al públic infantil Florida de virtuts Els petits pastorets , 1966

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí muntatges com…

S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc  1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç  1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística  1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano  o Catalunya Literària  i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’últim…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona de París En la seva obra literària, que inclou teatre per a l’escenari o la lectura, poesies escèniques i assajos teòrics, crea un univers propi molt particular, carregat de referències culturals, ric en elements metateatrals i metalingüístics, en el qual destaca l’absència de trama i el treball fonètic de la llengua com a element estètic central Parallelament a la seva obra literària, ha dirigit moltes de les seves obres i ha desenvolupat alhora una activitat gràfica i pictòrica sovint vinculada a la producció escènica Entre els seus…

Després d’un exili a Mont-real un cop acabada la Segona Guerra Mundial tornà a Anglaterra i ingressà al Lady Margaret Hall de la Universitat d’Oxford per graduar-se en filologia anglesa La seva trajectòria ha estat molt vinculada al teatre Royal Court de Londres, del qual fou autora resident i on ha estrenat moltes de les seves peces Entre les seves obres destaquen Light Shining in Buckinghamshire 1976, Top Girls 1982, Serious Money 1987, guanyadora dels premis London Evening Standard a la millor comèdia de l’any i Laurence Olivier/BBC a la millor obra, Far Away 2000 o A number…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…

Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars Des del seu ingrés a la companyia d' Albert Boadella , amb l’espectacle Teledeum 1983, n'ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns Jordi Pujol Ubú President , 1996,…

El 1970 ingressà a la companyia Adrià Gual i, a les ordres de Ricard Salvat interpretà la versió teatral de Mort de Dama de L Villalonga, i Primera Història d’Esther , de S Espriu L’any següent actuà en Remena nena , espectacle de cuplets amb Guillermina Motta dirigit per M Gas, amb el qual el 1972 ambdós tornaren a actuar a Tango , que es mantingué dos anys a la cartellera Posteriorment interpretà Equus de Peter Shaffer amb direcció de M Collado 1975 i Rocky Horror Show 1977 i La Moscheta , d’A Beolco 1978 Des dels anys vuitanta es dedicà sobretot a la gestió i la promoció…

Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…