Resultats de la cerca

Els anys trenta es donà a conèixer com a actor de teatre i de cinema amb la interpretació d’obres de Goethe, Schiller i Shakespeare Treballà a Berlín del 1937 al 1944 i continuà la seva carrera a Lübeck, Zuric i Hamburg, on promogué la creació del moviment Junge Bühne posteriorment escola de teatre Ernst Deutsch Un dels actors alemanys més destacats de la postguerra, destacà com a intèrpret de Jedermann ‘Un qualsevol’, d’Hugo von Hofmannsthal, al Festival de Salzburg 1952-59, del Faust , de Goethe 1957 i del Macbeth , de W Shakespeare 1964 La dècada de 1970 treballà sobretot amb el director…

Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…