Resultats de la cerca

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Es proclamà campió de Catalunya de 100 m 1982, 1984, 1985, i fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment fou guia interpretador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació espanyola Com…

Membre del Club Esportiu Universitari de Barcelona i del Centre Gimnàstic Barcelonès, fou tres vegades campiona d’Espanya de 100 m, dues vegades de 200 m 2 i tres vegades de 60 m en pista coberta i establí els rècords estatals d’aquestes proves També fou campiona de Catalunya de 100 m 1982, 1983, 1984 i 200 m 1982, 1983 Els seus rècords de Catalunya de 100 m i 200 m llisos encara no han estat superats Internacional per Espanya, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1984, 1985 Guanyà la medalla d’or en relleus 4 × 100 m als campionats…

Organitzada pel Collectiu d’Atletes de Fons, té inici i final a Granollers i transcorre també per les Franqueses i la Garriga Els guanyadors de la primera edició, el 18 de gener de 1987, foren Rafael Garcia i Quima Casas L’edició del 1993, que guanyà el kenyà Ezequiel Bitok, marcà l’entrada de la cursa en l’elit de les mitges maratons mundials Des del 2002 la cursa es disputa el primer cap de setmana de febrer La prova ha mantingut el caire popular del seu inici, amb participacions d’entre 7000 i 10000 atletes, però al mateix temps ha aconseguit la presència de campions olímpics, com l’etíop…