Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest

Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…

Constituïen una de les quatre festes nacionals dels grecs, al costat de les Olimpíades, les Pítiques i les Ístmiques Sembla que havien estat instituïdes per Hèracles, després d’haver abatut el lleó de Nemea un dels dotze treballs D’altres autors sostenen que foren instituïdes pels set herois de l’expedició contra Tebes per honorar el fill de Licurg, mort per una serpent La primera Nemea oficialment coneguda fou la del 574 aC Píndar immortalitzà aquests jocs amb onze epinicis Nemees escrits en honor dels vencedors

Es proclamà campió de Catalunya de 100 m 1982, 1984, 1985, i fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment fou guia interpretador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació espanyola Com…

Membre del Club Esportiu Universitari de Barcelona i del Centre Gimnàstic Barcelonès, fou tres vegades campiona d’Espanya de 100 m, dues vegades de 200 m 2 i tres vegades de 60 m en pista coberta i establí els rècords estatals d’aquestes proves També fou campiona de Catalunya de 100 m 1982, 1983, 1984 i 200 m 1982, 1983 Els seus rècords de Catalunya de 100 m i 200 m llisos encara no han estat superats Internacional per Espanya, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1984, 1985 Guanyà la medalla d’or en relleus 4 × 100 m als campionats…