Resultats de la cerca

Situat al parc de Colobrers, la pista fou construïda l’any 1999 i homologada l’any 2001 Consta de vuit carrers de material sintètic, amb un espai interior per a llançaments i salts, quatre blocs de vestidors i gimnàs, i és utilitzat principalment pel Club Atlètic Castellar Ha acollit competicions diverses, com el Campionat de Catalunya sub-20 de clubs del 2011

S’integra dins la zona esportiva de Can Rosés, juntament amb un camp de futbol, un pavelló cobert i dues piscines de 25 m Des de l’any 2000 té una pista homologada de material sintètic, amb vuit carrers, que substituí una pista de pols de totxo També disposa d’una zona annexa de llançaments i d’un circuit de cros d’un quilòmetre La Unió Atlètica Rubí n’és la principal usuària

Situat dins el complex municipal del mateix nom, s’inaugurà el 2006, en completar-se la remodelació i la modernització d’una pista anterior de terra que datava del 1992 Dona servei a la Unió Atlètica Barberà i emmarca un camp d’herba natural que s’utilitza bàsicament per a la pràctica del futbol americà

Forma part de la zona esportiva municipal del mateix nom i es complementa amb una zona annexa de llançaments Com la resta del complex, entrà en servei l’any 1988 Dona servei a la Unió Atlètica Terrassa Els anys 1993 i 1994 acollí els Campionats de Catalunya de llançaments d’hivern

Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’Espanya de 10000…

Integrat dins la zona esportiva municipal, des del 2009 té una pista de vuit carrers de material sintètic i una capacitat per a 560 espectadors El principal usuari n’és el Club Atletisme Lloret, per bé que moltes entitats estrangeres hi fan estades temporals, gràcies sobretot al camp de gespa natural que hi ha a l’interior El 2009 acollí el Campionat d’Espanya juvenil i cadet

La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme

La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’atletisme

La nova pista, de vuit carrers i material sintètic, fou inaugurada l’any 2007 i completada amb gimnàs i vestidors el 2010 És enquadrat dins la zona esportiva municipal i dona servei al Club Atletisme Cambrils i al Cambrils Club Triatló S’hi organitzen jornades de la Lliga Catalana de duatló i acull concentracions de clubs estatals i estrangers

Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana