Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Abebe Bikila

Abebe Bikila
© Fototeca.cat
Atletisme
Atleta etiòpic.
Campió de marató als Jocs Olímpics de Roma 1960 i de Tòquio 1964
Carlton Frederick Lewis
Atletisme
Atleta nord-americà, més conegut per Carl Lewis.
Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el 1987 100 m…
Alfred Oerter
Atletisme
Atleta nord-americà conegut per Al Oerter
.
Únic guanyador de 4 medalles d’or en quatre jocs olímpics consecutius del 1956 al 1968 És el discòbol més famós de la història baté quatre vegades el rècord del món i guanyà la medalla d’or de Tòquio 1964
Valeri Brumel
Atletisme
Atleta rus.
Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m
Ralph Boston
Atletisme
Atleta nord-americà.
Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968
Javier Sotomayor
Atletisme
Atleta cubà.
Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició
Ronald Clarke
Atletisme
Atleta australià.
Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE
Sergej Bubka

Sergej Bubka (1989)
© Gray Mortimore /Allsport via Laureus
Atletisme
Atleta ucraïnès.
Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final
Robert Lee Hayes
Atletisme
Atleta nord-americà.
Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i…
Michael Duane Johnson
Atletisme
Atleta nord-americà.
Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics…