Resultats de la cerca

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Membre del Futbol Club Barcelona i del Club de Natació Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m llisos 1944 i fou subcampió en els 800 m 1945 i els 1500 m 1945, 1948 També guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de 800 m 1945, 1948 i de 1500 m 1948 Establí el rècord de Catalunya i d’Espanya de 800 i 1000 m 1944 i participà en el de relleus 4 × 800 m

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Guanyà el Campionat d’Espanya en totes les categories inferiors i es proclamà campió d’Europa júnior de 10000 m 1993 En categoria absoluta, fou subcampió d’Espanya de 5000 m 2001 i de 10000 m 2004 També guanyà dos Campionats de Catalunya de 5000 m 1997, 1998 i dos de 10000 m 2000, 2001 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze en la prova de 5000 m en els Jocs Mediterranis 2001 i participà en els Campionats Iberoamericans 2002

Formà part dels clubs Ardits, Associació Esportiva Barcelona i Futbol Club Barcelona Guanyà la medalla d’or dels 10 km marxa en pista del Campionat d’Espanya 1940 i la medalla d’argent 1952 Per altra banda, guanyà la medalla d’or dels 50 km marxa en ruta del Campionat d’Espanya 1944, la medalla d’argent 1952 i la medalla de bronze 1943, 1945, 1953 També guanyà el Campionat de Catalunya en pista 1940 i en ruta 1945, 1948

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5000 m llisos Fou campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1995 i campió de Catalunya d’aquesta especialitat 1994, 1999, i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions 1993, 1995 D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3000 m llisos en pista coberta 1994

Establerta a Catalunya des de petita, fou campiona de Catalunya de 100 m tanques 1988 i de 400 m tanques 1989, i participà dos cops en el rècord de Catalunya de 4 × 400 m, primer amb el seu club, l’Agrupació Esportiva L’Hospitalet 1989, i després amb la selecció catalana 1991 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, participà en els Campionats d’Europa 1990 i guanyà una medalla de bronze de 400 m tanques als Campionats Iberoamericans 1990

Destacada fondista africana especialitzada en proves de llarga distància i maratons Guanyà dues edicions consecutives de la marató de Nova York 1994 i 1995 i de la marató de Rotterdam 1997 i 1998, i també aconseguí el primer lloc en quatre maratons més Alemanya 1999, Berlín 1999, Londres 2000 i Roma 2000 Obtingué la medalla de bronze en els campionats del món de Göteborg el 1995, i en els de Sevilla el 1999, en la prova dels 10 000 m llisos

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young