Resultats de la cerca

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Destacà en els Campionats d’Espanya i es proclamà campiona de fons de 20 km 1989, 1991 i en cursa de 10 km 1990 Fou campiona de Catalunya de mitja marató 1995, de 10 km 1995 i de cros per equips 1998 Guanyà també la medalla d’or en la prova de 10 km al Campionat Iberoamericà de Manaus 1990 Fou onze vegades internacional amb la selecció espanyola Per altra banda, participà també en curses de velocitat i baté el rècord català de 110 m tanques

S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997

Competí pel Club Esportiu Hispano Francès i l’Universitari, i practicà el salt de llargada i els llançaments de disc i javelina, però destacà sobretot en les proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 100 m i 200 m l’any 1961, i plusmarquista catalana d’ambdues distàncies També establí el rècord d’Espanya de 200 m 1961 i diverses plusmarques catalanes del relleu 4 × 100 m, la darrera amb una selecció de Barcelona 1962 Més endavant fou entrenadora, entre d’altres, del Centre Gimnàstic Barcelonès i a França

Veïna de l’Hospitalet de Llobregat, s’especialitzà en curses de velocitat i debutà en competició el 2002 Disputà els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008, en els quals assolí dues medalles de bronze en 100 m i 200 m llisos, i Londres 2012 Es proclamà campiona del món en 100 m 2003 També guanyà dues medalles de plata 2002, 2003 i una de bronze 2011 en els Campionats del Món i un or, tres plates i un bronze en els d’Europa Des del 2007 s’entrena al CAR de Madrid

També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits

Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

Formada al Club Atlètic Pitiús, destacà en proves de velocitat i salts horitzontals Assolí diversos títols en els Campionats d’Espanya de totes les categories de formació Fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i es preparà a les ordres d’Antoni Corgos Al seu palmarès destaquen dos títols de campiona de Catalunya absoluts de triple salt 2005, 2006 Fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb l’estatal sub-23 Acabada la seva etapa al Pitiús, competí amb l’Integra2-l’Hospitalet 2003-05 i el FC Barcelona 2005-06 Després de cinc anys allunyada de les pistes,…

Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC…

Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999…