Resultats de la cerca

Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999 i dels 60 m…

Especialitzat en proves de velocitat, fou campió de Catalunya dels 100 m 1957, 1958, 200 m 1956, 1958 i 4 × 100 m 1950, 1955, 1957, 1958, 1959 En el Campionat d’Espanya, quedà en tercer lloc en 100 m, segon en 200 m 1957 i tercer en 200 m 1958 El 1956 baté el rècord català dels 200 m

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell i del Futbol Club Barcelona Fou campiona de Catalunya de marxa en pista 1998, títol que havia aconseguit cinc vegades en categoria promesa 1998-2000 Igualment fou campiona d’Espanya en ruta dins la categoria promesa 1999

Entrena l’atleta equatorià nacionalitzat espanyol Jackson Quiñónez, múltiples vegades campió d’Espanya, medalla de bronze en un Campionat d’Europa en pista coberta i finalista olímpic a Pequín 2008 des de la seva arribada a Lleida Rebé la distinció d’entrenadora revelació de l’atletisme espanyol 2006

Competí per al CE Hispano Francès i es proclamà campiona de Catalunya de 60 m 1947, 1948, 100 m 1947, 1948, 200 m 1948 i llançament de pes 1947, 1948 També rebaixà tres vegades la plusmarca catalana de 200 m llisos entre el 1947 i el 1948

Formada a l’escola d’atletisme del CA Vilanova, rebé una beca per entrenar-se a la Residència Blume i, posteriorment, al CAR de Sant Cugat, en tots dos centres a les ordres de Luis Lizaso Establí un rècord de Catalunya de llançament de pes 1993, prova en què fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 1993, 1994 i en pista coberta 1995 El primer títol l’aconseguí amb el CG l’Hospitalet i els dos següents, amb el FC Barcelona

Format a la secció atlètica dels Lluïsos de Gràcia, assolí el títol de campió de Catalunya de 100 m 1954, 1955 i de 200 m 1954 Fou internacional amb la selecció espanyola, i disputà la prova de 4 × 100 m dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m

Sorgit de les files del Canaletes, fou campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1991, 1992 i de 3000 m en pista coberta 1992, quan ja competia amb el CN Montjuïc i a les ordres de Domingo López També destaca el tercer lloc en els 1500 m dels Campionats Iberoamericans 1995 Aleshores militava en el CN Poble Nou

S’inicià al CN Barcelona i guanyà la prova de debutants de la Jean Bouin 1960 La temporada següent feu el salt al FC Barcelona i passà a entrenar-se amb Gregorio Rojo Aconseguí un rècord estatal júnior de 1500 m obstacles, i fou campió català de cros de la mateixa categoria 1963 Fou campió de Catalunya absolut de 3000 m obstacles 1963 Continuà vinculat amb l’atletisme a través de les competicions de veterans, i per les seves tasques com a jutge