Resultats de la cerca

Començà el 1985 al Club Atletisme Viladecans sota el guiatge de Manolo Díaz, fou campiona de Catalunya de totes les categories d’edat, campiona d’Espanya cadet i jú-nior i subcampiona d’Europa sub-23 1997 El 1995 debutà en els Campionats del Món absoluts, dels quals disputà vuit edicions fins el 2011 El 1996 es proclamà campiona d’Espanya de marxa en ruta i participà en la prova dels 20 km dels Jocs Olímpics d’Atlanta En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa i esdevingué la primera atleta catalana que pujà en un podi olímpic També disputà els Jocs d’…

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i natació, dues…

Especialista del salt d’altura, el 1968 començà d’aplicar la tècnica anomenada fosbury Fou tercera als campionats d’Europa celebrats a Roma el 1974 1,89 m, segona en els Jocs Olímpics de Mont-real el 1976 1,91 m, campiona europea a Praga el 1978 2,01 m, campiona olímpica a Moscou el 1980 1,97 m i subcampiona olímpica a Los Angeles el 1984 2,00 m El 1986 es retirà de l’alta competició

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…

El 1935 establí tres marques mundials de velocitat i una de salt de longitud 8,13 m, imbatuda fins l’any 1960 Als Jocs Olímpics de Berlín 1936 conquerí quatre medalles d’or

Destacada fondista africana especialitzada en proves de llarga distància i maratons Guanyà dues edicions consecutives de la marató de Nova York 1994 i 1995 i de la marató de Rotterdam 1997 i 1998, i també aconseguí el primer lloc en quatre maratons més Alemanya 1999, Berlín 1999, Londres 2000 i Roma 2000 Obtingué la medalla de bronze en els campionats del món de Göteborg el 1995, i en els de Sevilla el 1999, en la prova dels 10 000 m llisos

Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota…

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i les drogues…

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Únic guanyador de 4 medalles d’or en quatre jocs olímpics consecutius del 1956 al 1968 És el discòbol més famós de la història baté quatre vegades el rècord del món i guanyà la medalla d’or de Tòquio 1964