Resultats de la cerca
Es mostren 985 resultats
Edwin Moses

Edwin Moses (1984)
© Tony Duffy/Allsport via Laureus
Atletisme
Atleta nord-americà.
Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young
Ben Johnson
Atletisme
Atleta canadenc.
Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit
Gaietà Cornet i Pàmies

Gaietà Cornet i Pàmies
© COMITÈ OLÍMPIC ESPANYOL
Atletisme
Atleta.
Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…
,
Roger Bannister
Atletisme
Atleta britànic.
Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir
Carme Valero i Omedes

Carme Valero i Omedes (a l’esquerra)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Establerta a Catalunya poc després d’haver nascut, s’inicià el 1969 guiada per Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell, i aviat destacà en les curses de camp a través Fou campiona d’Espanya juvenil de cros 1970, 1971, i el 1972 participà en el Cros de les Nacions que l’any següent es convertí en el Mundial de l’especialitat El 1975 assolí la medalla de bronze en aquesta competició, que guanyà els dos anys següents 1976, 1977, i es convertí en la primera atleta de l’Estat espanyol a proclamar-se campiona del món Fou vuit cops campiona d’Espanya de cros 1973-78, 1981, 1986 i…
,
Carmen Expósito Ledesma
Atletisme
Atleta especialitzada en el salt d’alçada.
S’inicià al Club Atletisme Cambrils 1980-88 i posteriorment competí pel FC Barcelona i el CN Reus Ploms El 1982 fou tercera en el Campionat de Catalunya absolut El 1990 es proclamà campiona de Catalunya i subcampiona d’Espanya i aconseguí la seva millor marca personal En pista coberta fou campiona catalana el 1985
Aurora Lario Marco
Atletisme
Atleta especialitzada en salt de llargada i triple salt.
Formada al Club Gimnàstic de Tarragona, entre el 1990 i el 1993 assolí cinc títols estatals en categoria júnior i promesa i quatre de Catalunya En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada 1990 i establí el rècord català de triple salt 1990, prova en què guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya del mateix any En pista coberta, també fou cam-piona catalana de triple salt 1992
José Luis Manrique Paredes
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Gimnàstic de Tarragona, fou campió de Catalunya de javelina en dues ocasions 1985, 1991
Sílvia Madorran Gil
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de velocitat.
Membre del Club Gimnàstic de Tarragona, es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m 1980, 1983 L’any 1988 formà part de la selecció catalana que millorà el rècord català dels 4 × 400 m
Paul Buscail Pavia
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Formà part de la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona, del Futbol Club Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya de decatló/heptatló 1984, 1986, 1987, 1988, 1990 Fou també cinc vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment assumí el càrrec de director general de la Federació Catalana de Futbol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina