Resultats de la cerca

Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de  Josep Palau i Claveras  Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en dues ocasions el…

Organitzada per la Comissió de Festa Major del Barri de Sant Antoni i amb la collaboració de l’Atlètic Club Esport i Natura, se celebra al mes de gener, i té un recorregut de 10 km La primera edició es disputà el 1979 i l’any 2010 tingué 673 corredors El millor registre masculí l’aconseguí Roger Roca Dalmau l’any 2008, mentre que el millor registre femení l’obtingué, també el 2008, Meritxell Calduch

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

Amb 20 anys, realitzà la seva primera gran marxa de diversos dies de durada multiday Debutà en beach run i en marxa nòrdica a la dècada del 2000 En aquesta darrera especialitat baté el rècord del món de diverses distàncies en ruta 10 km 2010 i 2011, 5 km 2011 i 2012, 10 milles 2014 i 50 milles 2011, aquesta darrera considerada d’ultraresistència L’any 2013 baté el rècord del món dels 20 km de beach run Retirat el 2014 d’aquests esports, se centrà en les grans marxes, de diversos dies de durada multiday , en les quals també aconseguí diversos rècords 300 milles de beach walking en 20320…

Obtingué el rècord de Catalunya de 4 × 100 m amb l’equip Institut Escola de Barcelona 1936, amb un temps de 58,4 s L’esclat de la Guerra Civil Espanyola no impedí que fos una de les poques noies catalanes que participaren, juntament amb Carme Ribé en l’Olimpíada Popular, disputada a la ciutat belga d’Anvers, el juliol del 1937, en què un equip català participà en nou disciplines

Començà a destacar com a atleta en categoria júnior quan l’any 1992 es proclamà campiona del món de cros També aconseguí el títol de campiona del món de llarg recorregut en categoria absoluta el 2001 i el 2002, i alhora feu grans actuacions en les proves de mitja distància en pista Al seu palmarès hi ha, a més de diversos títols de campiona de la Gran Bretanya, la medalla d’argent en 10000 m als campionats del món de Sevilla 1999, la quarta posició en la mateixa prova als Jocs Olímpics del 2000 i als campionats del món d’Edmonton 2001, les medalles d’or en 10000 m als campionats d’Europa a…

Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE

Fondista, començà a competir a quinze anys L’any 2002 anà al Japó, on desenvolupà el seu potencial en una escola d’atletisme de Sendai, i els dos anys següents guanyà consecutivament el Campionat Internacional de cros de Fukuoka, entre altres proves Corredor destacat dels 5000 i els 10000, la seva especialitat, però, fou la marató i la mitja marató l’any 2005 baté el rècord mundial de la mitja marató a Rotterdam, i novament l’any 2007 a Ras al Khaiman Emirats Àrabs Units En la marató fou primer a Fukuoka 2007, als Jocs Olímpics de Pequín 2008, en els quals enregistrà el rècord olímpic, a…