Resultats de la cerca

S’inicià a les files del CA Granollers i posteriorment passà a entrenar-se a la Residència Blume de Barcelona, a les ordres de Julio Bravo Guanyà tres títols de campió de Catalunya en 400 m tanques 1960, 1963, 1965, un amb cadascun dels clubs en els quals competí, el CA Granollers, el RCD Espanyol i el FC Barcelona El 1963 assolí el Campionat d’Espanya i rebaixà un parell de vegades el rècord català de l’especialitat També acredità tres subcampionats estatals en els 110 m tanques 1960, 1962, 1964 En pista coberta aconseguí un rècord d’Espanya en 55 m tanques i un…

La primera edició fou organitzada pel Collegi El Casal, embrió del futur CA Castellar Des del 1989 s’anomena també Memorial Pere Hernández El 1990 fou Campionat de Catalunya En el palmarès hi ha José Pro, José Manuel Abascal i Pere Arco en categoria masculina i Carme Valero, Encarna Escudero i Rosa Morató en categoria femenina

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs…

Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme

Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla de bronze en 1500 m als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille 2002 i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1500 m al Mundial d’Assen 2006 Al Mundial en pista coberta de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 800 m i la plata en 3000 m En la Copa del Món IBSA 2007 aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1500 m Pel que fa a campionats europeus, guanyà la medalla…

Competí pel CA Vic i el CA Santa Coloma i fou tres cops campiona d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Barcelona 1975, 1977, 1978

Impulsor de l’atletisme a la comarca d’Osona, s’especialitzà en les proves de mig fons i cros, i competí en diferents edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya representant el Club Atlètic Vic Fou un dels fundadors del Club Saturn de Calldetenes i entrenà tant aquest club com el CA Vic i el CA Torelló L’any 1953 impulsà la prova de cros de Calldetenes, que se celebra des de llavors de forma ininterrompuda Fou membre de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme i vicepresident del CA Vic durant nou anys Rebé la insígnia de bronze de…

Sorgit del CA Palafrugell, s’inicià en l’atletisme el 1977 i s’especialitzà en la marxa atlètica a partir del 1981 Amb Antonio Ruiz Villar com a entrenador, ja obtingué un parell de podis en Campionats d’Espanya en categoria júnior Posteriorment, s’entrenà amb el campió alemany Walter Schwoche 1988-90 i amb Jordi Llopart a partir del 1991 Assolí quatre títols de campió de Catalunya de 20 km 1988, 1989, 1990, 1992 i el 1991 ocupà el tercer lloc en l’estatal de 50 km Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà dues Copes del Món 1991, 1995 A més del CA…

Esportista del Club Atletisme Manresa especialitzat en 800 m, guanyà la medalla d’argent d’aquesta prova en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla d’or en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Participà també en les paraolimpíades de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 800 m i en 1500 m en el Campionat del Món de Lille 2002, or en 4 × 400 m i plata en 800 m i en 1500 m en el Mundial de Quebec 2003 i or en 4 × 400 m, plata en 1500 m i bronze en 800 m en el Mundial d’Assen 2006 En el Mundial en pista coberta Paralímpics de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 3000 m i fou segon en 800 m D’altra…