Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Mònica Ballesteros Sans
Atletisme
Atleta especialitzada en salt amb perxa.
Representant de l’Hospitalet Atletisme, fou la primera dona catalana que superà la barrera dels 4 m en salt amb perxa, fita aconseguida l’any 2002 amb un salt de 4,01 m Baté el rècord català en diverses ocasions partint dels 3,80 m En pista coberta establí el rècord en 3,85 m 2003 Fou campiona de Catalunya a l’aire lliure 2001 i en pista coberta 2000, 2002, 2003
Roger Bannister
Atletisme
Atleta britànic.
Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir
Jesús Ángel García Bragado
Atletisme
Marxador.
El 1994 s’installà a Catalunya després d’haver aconseguit el títol mundial de 50 km 1993 Entre el 1996 i el 2000 s’entrenà a les ordres de Jordi Llopart Aconseguí quatre títols catalans de marxa en ruta 2009-12, en la distància de 20 km, i sis més de pista, en 10000 2002, 2003, 2004 i 5000 m 2009, 2010, 2011 En l’àmbit estatal assolí quatre títols en 50 km 1997, 2000, 2007, 2012, la seva autèntica especialitat Competí en dotze Mundials d’atletisme, entre el 1993 i el 2015, fita que el convertí en l’atleta internacional en categoria masculina amb més participacions A més del títol…
atletisme

Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…