Resultats de la cerca

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Fundat el 1985 per Isidre Verdún, president de l’entitat durant més de vint anys Al març del 2009 prengué el nom d’Associació Atlètica Palamós-Calonge-Sant Antoni en incorporar atletes d’aquestes localitats Participa en totes les modalitats de curses atlètiques dels Campionats de Catalunya i d’Espanya, i destaca en l’especialitat de cros Té 115 corredors de totes les categories d’edat, inclosa la categoria de veterans, i des del 2007 és l’equip filial del Medilast Sport Lleida

Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas

Fou creat pel Futbol Club Barcelona en memòria del seu atleta Aureli Pellín, campió de Catalunya dels 10 km marxa en pista el 1931 La primera edició se celebrà el 28 de març, en un circuit urbà amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella, i que guanyà l’olímpic Enric Villaplana Al llarg dels anys tingué diferents escenaris i distàncies Es disputà també entre el Masnou i Barcelona, entre Mataró i Barcelona i a l’estadi de Montjuïc En la dècada dels vuitanta, després d’anys sense disputar-se, es recuperà El 1982 guanyaren Josep Marín i Teresa Palacio, i el 1983 es disputà la…

Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que no fou superat fins 17 anys…

Subcampiona d’Europa de salt d’alçada el 1954, i campiona el 1958 i el 1962, fou campiona olímpica el 1960 i el 1964 Entre el 1951 i el 1961 augmentà el rècord mundial d’1,77 m a 1,91 m Retirada de la competició el 1967, del 1988 al 2005 presidí la Federació d’Atletisme de Romania

Atleta del FC Barcelona, fou campió català júnior de 2000 m obstacles 1970, 1972 i doble campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1973, 1976 El 1975 arribà al cinquè lloc del rànquing espanyol Un cop retirat desenvolupà tasques a la secretaria tècnica de la federació catalana 1985-91 i com a jutge i delegat tècnic

Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell 1961, 1963-66, tres de disc 1971, 1974, 1975 i dos de pes en pista coberta 1971, 1974 Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal 1964 En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats 1963, 1964 i dues terceres posicions 1965, 1966 en martell, i un tercer lloc en disc 1975 Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola Nacional d’…